La copa té un peu blau que enamora. El cava està una mica esbravat: és d’ahir. Però avui he sortit de casa a dos quarts de vuit del matí i no hi he tornat fins a quarts de dotze de la nit. He obert la nevera i he vist l’ampolla mal tapada amb una cullereta de cafè. No sé per què brindo. Potser perquè m’he llençat com una beneita a aquest món increïble només d’arribar? Potser per estroncar la temptació de tornar a sortir abans de tastar els llençols? Potser perquè ahir vaig explicar massa coses que ara no puc esborrar perquè hi ha massa còmplices que ho van llegir? Jo què sé. Brindo i brindo, perquè demà torni a sortir el sol. Que segur que sortirà. I demà passat, i l’altre, i el de més enllà… Sortirà per un horitzó tacat d’un vermell de foc, que és el que veig cada dia al matí quan el meu cotxe enfila amb resignació el camí que ja es coneix amb els llums tancats i que el du de dret a set hores de malson. Després, la tarda, el vespre, la nit… s’alien i, quan s’entenen, m’indiquen un camí d’autèntica bogeria… Quan no s’entenen, però, em duen de dret a l’infern. [@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- agost 2007
- juliol 2007
- abril 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
Doncs brindem perquè la tarda, el vespre, la nit, s’aliïn per dur-te a un nou matí ple de llum i a la bogeria de ser feliç. Bona nit, maca.
M’has fet anar a la cuina a veure que trobava. Cava no n’hi ha, però he trobat un vinet rosat que, si tenim en compte la relació qualitat preu, no és res de l’altre dijous. Farà el fet, però.
Salut!!
🙂
Doncs brinda per tu mateixa. Perque val més brindar per un mateix. Lluitar tot el dia, bé es mereix que brindis per a tu, no? I ja de pas jo brindaré perque els astres s’aliïn i et pintin l’existència del color que tu desitjes…
Bona nit petita…
Em sap greu, Isnel, però a aquestes hores del matí, no sé com dir-t’ho…, però, no m’atreveixo a brindar; que si ho faig, a la nit estaré fent companyia a l’home de la barra de l’Omar. Totes maneres, estic content de què tu ahir ho fessis -lo de brindar. Una recomanació només. A les ferreteries, o seccions de parament de la llar, venen uns taps que són quelcom més eficients que les culleretes (s’entén per a guardar el cava sense que s’esbravi). Una abraçada, perquè comencis bé aquest dimarts.
Isnel, ens podriem ajuntar tu i jo de vegades. Ahir a la nit també hauria agafat el cotxe i «carretera i manta». Per veure cava cal brindar? perque ho fem sempre? No podem dir simplement perque avui és avui?
Petons i que tinguis un bon dia de feina!
El Frederic se m’ha tornat a avançar: beure cava en una copa bonica perquè sí, perquè avui és dimarts i el cel és blanc grisós, perquè no cal esperar que arribi cap moment «especial», sinó que simplement n’hi ha prou que sigui un moment diferent. Però l’infern deixa’l per als dimonis, només. Tu no hi has de fer res allà. Un petonàs
Doncs jo alço el meu tronat got d’aigua amb el bec per poder brindar amb tu, isnel, maca, preciosa i etcètera. No entenc res de res de la retòrica que t’han posat per aquí dalt. Veiam: oi que tens ganes de brindar? Doncs ja està! Per què cony calen motius?
Brindem, maca, brindem!!!
Mmmmm… Pinta bé aquesta copa amb el peu blau.
Que n’hi ha per a un servidor?
Jo es que estic en clar declivi, el cava el trobo bastant dolent, el trobo àcid basicament, i ademés si has menjat bé el cava envia a fer punyetes tots els bons gustos de l`apat, el cava té efectes saboricides crec. Fins fa poc m´agradava el Whisky..però l´altre dia vaig obrir la nevera, vaig fer un glopet de Coca-cola i em va agradar,molt. En aquest punt crucial de la meva vida crec que el que m´agrada més és:
1-la llet amb Cola-cao,2-la Coca-cola i 3-el vi espès de Falset.
Isnel, maca… avui, que per sort em trobo en un d’aquells dies que conformen la cara amable de la meva vida, t’envio molts ànims perquè surtis d’aquests moments de malson. Brinda per saber treure aquests pensaments tan durs i poc agradables de dins teu d’aquesta forma tan meravellosa que és saber-los descriure amb aquest estil i qualitat que et caracteritza i compartir-los amb els incondicionals que obrim mil i una vegades la teva pàgina per veure si ens has tornat a fer un altre regal…
Jo avui brindaré per un descobriment que he fet tot mirant posts, tot lligant caps… i que em fa feliç i m’adono que el món es un mocador d’un color atzur màgic…. (però que no penso fer públic)
He anat a comprovar-ho a la llista de dips, i el Manel té raó; això s’haurà de celebrar. Manel, estàs en tot.
La feina vista així és dolor.
I el cotxe el mitjà que t’hi duu.
Oi?
No pateixis, Isnel, la inspiració no t’abandonarà massa temps. Jo de moment, deixo un coet preparat —i no és per afegir-te pressió; consti.
Doncs jo faria això:
POST Nº 100
Passem al següent.
(Hosti, m’ha sortit un rodolí i tot!)
Escriu tranquila el 100, que m’acabo d’adonar que no vas esborrar el post de benvinguda, i per tant ajornarem uns dies el centenari. O si vols, fem com el mil.leni, que si era el 2000 o el 2001. Encetem la polemica? o ho celebrem dues vegades?
Ah, i passa de la cullereta. No va bé. El cava s’obre i s’acava.
Posats a celebrar-ho, sempre millor dos cops. A més, així, segur que no sobre cava.
Ben dit, pensador. Aplaudiments. I a l’Isnel, disculpes, que he entrat en un post a mig posar 😉