La finestra

Fa uns dies que no sé pas què té. Només fa que mirar per la finestra. Diu que busca un avió al cel.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a La finestra

  1. elisenda diu:

    Trasto, bonica, que bé que tornis a escriure tu 🙂 Digues-li que l’avió tornarà, però que també ha de mirar-te a tu, i la Gaieta, i la Neu, i l’Okupa… I els arbres del jardí, i les formigues que ja surten, i els dies que es fan més llargs i els amics que s’estimen… Quan ens concentrem en una sola idea/persona/cosa, ens en perdem moltes d’altres, i segurament no s’ho val… Una manyagadeta perquè la compartiu les dues

  2. Aurembiaix diu:

    És com el Petit Príncep buscant l’avió d’en Saint Exupéry suposant que el llibre hagués anat a l’inrevés…
    A mi m’agradaria agafar un avió cap a l’asteroide B612, algú s’apunta?

  3. jo diu:

    Jo crec que o bé busca les tres maletes vermelles o cerca aquella raquel que canta la canço …

  4. Frederic diu:

    Doncs ja em diras com ho faras Isnel per treure-li la torticulis. Et recordo que la Trasto viu molt, però molt a prop d’un aeroport?

  5. pentesilea diu:

    Quan estigui molta estona mirant per la finestra, Trasto, bota-li a damunt. Segur que tens alguna jugueta per entretenir-la (un bocí de fil, no ho sé…).

    és una pena amb aquests dies tan bons que fa; sortiu al pati!

    🙂

  6. Tristany diu:

    Els avions no els podem abastar amb la mà, serveixen per remoure els somnis i els records,i gairebé per res més. Cal cercar en la terra, fer com l’arada que s’hi clava i la remou, que n’obre les entranyes i els misteris, que ens permet escoltar la remor dels terrossos desfent-se i que ens deixa olorar la seva sentor ancestral. Cal embrutar-se les mans en la recerca si volem trobar el petit tresor que, ben segur, guarda per cadascú de nosaltres.

  7. Trasto diu:

    Ja ho veieu… Ja ha abandonat la finestra, de moment…

  8. àngel diu:

    Continuo dient el mateix que et vaig dir l’altre dia… Pensa-hi, maca. Una abraçada molt forta en aquesta nit de recerca d’avions.

  9. jo diu:

    No, isnel, no. La Raquel de l’elisenda, que vet-ho ací em va semblar la meva, o almenys me la va fer recordar …

Els comentaris estan tancats.