S’haurà d’estar atent a d’aquí a nou mesos. Naixeran nens i nenes amb cara de blogger de lamevaweb, segur… Ja va passar a Nova York i segurament a altres llocs que no sabem. Una nit a les fosques (la d’avui, foscor virtual) dóna per a molt: per desesperar-se en companyia d’un whisky, per maleir l’addicció bloggeriana quan fan figa els fonaments (o quan els netegen), per agafar un llibre, per connectar-se per primer cop al msn i trobar-hi la tira de gent a les fosques, i trenar-hi diàlegs i converses accelerades, per enterrar aquell post que ahir tenies tan clar i avui tan estúpid, per recordar amb ràbia l’aniversari d’un casament que també va acabar enterrat a la foscor, per rebre trucades de matinada amb l’alenada d’una veu tendra, i clara, aparentment desconeguda, per mirar d’esbrinar com funcionen les entranyes d’una web de la competència i, després, desdir-se’n, per anar al llit més d’hora, per anar al llit més d’hora i fer nens… (que deien abans, quan se n’anava la llum).
Per enyorar la foscor blava d’una mirada i maleir el silenci, i les endevinalles: no sé quan arriba el meu avió, si dissabte o diumenge, ja t’ho diré…
Per condicionar-ho tot a l’arrribada d’un avió que encara ha d’engendrar el vol definitu de tornada…
Per pensar que potser el vol definitiu de tornada és una quimera.
[@more@]
Tant de bó que el retorn de l’avió sigui questió d’un «oblit» i que aquest avió blau no torni ja mai més, i que es quedi amb tú, per sempre (ambdós sabreu què en fareu quan estigueu a les fosques…jajaja). ¿La felicitat és semblant al blau, oi?. Bona nit.
Mil imants et regalaria per retenir l’avió a ca teva, amb les teves moixes. O un quimericida marca Acme.
Bona nit, Isnel 😉
Tornar sempre és una quimera. La quimera de voler mirar enrere en comptes d’endavant. I la quimera més gran és la paraula “definitiu”. Què hi ha en aquesta vida de definitiu?
Fills i tot? Crec que vaig massa enredarida amb això dels bloguers… jajajajajaj Voluntaris? 😉
uoooooo!! jejejeje entre les converses accelerades i que amb tan sols dues ja t’atabales… aix!! un abrassuuuuu guapíssima!!
No passa res amb la «trampa» isnel, tot entès. Tranquil·la. El dia que tu vulguis, contemplarem el que tu vulguis i més.
Bon dia, Isnel!
Fills amb cara de blogger no ho sé, però tota la resta em sembla que sí! 😛 Aisxò sí, que l’avió que esperis es quedi sempre! 😉
Petonsssssss!
Isnel, maca, per aquí baix s’ha aixecat un dia rúfol i lleig, però ara mateix fa un sol que fereix la vista. Com aquell sol que dius “s’ha de mullar”, però no ho crec pas, fa massa airot.
Ara he de desconnectar que la feina m’espera. Ja saps… 😉
Que tinguis un bon dia!
Així, en què quedem? Véns tu o vinc jo?
🙂
Tu tens avantatge, amb això de calcular les distàncies…