Arxiu mensual: març de 2005

Una vegada, en una nit de Cap d’Any, va ballar tota sola cinc hores seguides. Al seu voltant, una colla de peus cansats buscaven refugi en el tou dels coixins a la vora del foc, i els cossos adormits s’abandonaven als … Continua llegint →

De nou, aquest blau de mar, i de cel, i d’aire, travessant l’Atlàntic en un vol difícil. Hores d’espera al Prat, desig contingut, nervis, glopades d’enyor de mirada blava, els ulls (els que no són blaus) clavats en les pantalles … Continua llegint →