Arxiu mensual: març de 2005

Ja veus que no demano gaire. Només una abraçada. Tampoc costava tant. Una petita escalfor, un acostament, un petó petit, després de les postres i el cafè, quan ens hem anat acomodant als sofàs. Ets l’únic que no m’ha fet cap … Continua llegint →

Aquest hauria de ser el post 101. Però no ho és. El post 101 el vaig deixar penjat anit dalt d’un mur. Aquest post d’avui no és res. No existeix. No el veu ningú. És invisible. El veritable post 101 es … Continua llegint →

Vinga, va. Que el post número cent serveixi per encetar unes gotes de disbarats de temps passats (o no tant) que sembla mentida que, de qui les va tastar, algú se n’hagi sortit prou bé. És que avui ho he trobat … Continua llegint →

La copa té un peu blau que enamora. El cava està una mica esbravat: és d’ahir. Però avui he sortit de casa a dos quarts de vuit del matí i no hi he tornat fins a quarts de dotze de … Continua llegint →

I, de nou, aquesta tarda, la desesperació, aquesta lluita perduda, aquesta impotència, aquest desconcert, perquè els braços que estima abracen altres cossos, perquè la mirada que la perd mira cap a altres bandes, perquè les promeses que li ha fet resten aparcades, perquè la companyia que … Continua llegint →

De tant en tant, passen per casa, els caps de setmana, dues "cosetes" de metre vuitanta d’alçada, nascuts a principis de la dècada dels vuitanta en un breu interval de quatre minuts i mig, i que, a finals dels noranta, van … Continua llegint →

El petit protagonista d’un llibre petit ens diu, només de començar el primer capítol: "No suporto veure la guerra a la televisió. Encara que, quan és de mentida, sí. Vull dir que si surt una guerra en una pel·lícula me … Continua llegint →

Arriben a qualsevol hora del dia i de la nit. Algunes no sé d’on vénen. De moltes, no els veig els ulls, ni les mans, ni deixen cap traça per saber què pensen, ni què volen, ni què senten. Però hi … Continua llegint →

Resumeixo el que he llegit avui a la pàgina 31 d’un diari d’aquí: més de cinc mil persones defensen els valors tradicionals de la família en boca d’uns quants representants de les 93 entitats que han signat el Pacte per la Vida … Continua llegint →

M’acaben de fer un regal virtual entranyable. És una bonica manera d’acabar un diumenge diferent, especial, també una mica estrany, amb reconciliacions implícites, amb un sac de preguntes sense respostes, amb alguns retrets avortats abans de veure la llum, amb … Continua llegint →