Una de les poques coses que no m’agraden d’aquest món dels blogs és la falta de complicitat temporal. Per exemple: jo escric això poc després de la una de la matinada d’un dissabte. I no crec que, a hores d’ara, hi hagi gaire ningú que ho llegeixi ni que em contesti. I demà, quan jo mateixa ho llegeixi, haurà perdut part de la seva essència. I, qui ho llegeixi, per tant, no ho copsarà. No copsarà l’espai temporal en què ho escrivia, vull dir. Per això he esborrat tants posts escrits de matinada… Sobretot de matinades de caps de setmana… Perquè l’endemà són tan freds com la Reina de les Neus del meu admiradísim Hans Christian Andersen… Algú em dirà ara que per què no m’enganxo al MSN, si vull complicitat temporal… Però no és això. No és això, companys, no… Això és un post de matinada, que surt a raig, però que és susceptible de ser corregit, puntualitzat, exagerat o disminuït. És un post escrit en hores baixes, quan al voltant tot dorm, i el silenci esquerda unes muralles falses. I demà, quan ho llegeixi, em semblarà estúpid, inútil, buit, insuficient… De mica en mica, contemplo els ordinadors que s’apaguen, els comentaris que minven, algun nocturn escadusser, com jo, que va cap aquí i cap allà, sense massa criteri i saltant-se absolutament tots els senyals de circulació. Els posts de matinada són com una tassa de llet amb cola-cao que s’ha refredat…
[@more@]
jo soc aquí isnel i no m’agrada que esborris posts, ni de matinada ni de cap hora. perquè dius les coses d’una manera que s’entenen molt i molt bé. bona nit.
O com una deu d’aigua fresca, tal com raja d’entre el rocam abans que sigui conduïda pel riu. Bona matinada.
Em sembla que seràs tu, Isnel, qui no llegirà el meu comentari de matinada, just quan fa un moment que he imaginat un post que no escriure perquè gairebé ja penso que seria inútil i maldestre, com ho penso de molts altres escrits durant el dia. Però fa de bon llegir la paraula còmplice d’ algú que sàpiga expressar el que tu podries haver dit i no has sabut o no has pogut. Si m’ho permets, que sé que sí, torno a firmar el teu post (i no entro en matisos).
Saltant-me senyals de circulació, o el que toqui. Comentari de matinada, o una mica més enllà. Amb llàgrimes de ràbia, o ja no sé de què … El temps, l’espai, i la mare que ho va matricular, a tot plegat … avui no escric massa perquè diria el que ja he dit …
Inútil? Buit? M’encanten els posts de matinada!
Una abraçada 😉
Estic d’ acord amb en Ramon. No hi ha posts estúpids, buits, inútils i insuficients. I també m’ he quedat sovint fins a altes hores de la matinada escrbint coses. És el moment més tranquil del dia, per mi. Llàstima que poc a poc em vagi envaint la son, perquè si no em quedaria despert tota la nit. I el teu post et puc assegurar que té la mateixa força acabat d’ escriure que al matí següent. Petons!!
Isnel, durant molt de temps vaig tindre la mateixa sensació que tu quan escrivia de nit, cosa que feia molt sovint. A l’endemà, la llum del dia m’oferia un regust diferent del que havia passant en aquelles hores nocturnes.
Ara escric molt poc de nit. De fet, faig poques coses de nit a part de dormir des d’un dia que vaig pujar una torre molt alta enganyada per una anciana i vaig punxar-me el dit amb una agulla… des d’aleshores, només fer-se de nit caic dormida sense poder evitar-ho, no hi ha manera…
Però m’encanta llegir els posts que els noctàmbuls escriuen de matinada, quan jo dorm i no sé què passa. Com ho sabria si no fos així? 🙂
em passa com a nimue, em temo. ara t’estic llegint quan ja fa hores que tu has escrit aquest post. i tot i el decalatge temporal, m’agrada igualment, i crec que veig bastant bé el dibuix del moment en què el vas escriure.
Isnel, és que era un comentari de matinada. Era una manera de dir que a vegades els escrits de matinada són més tal com raja, sense filtres, més del cor, sense les correccions de la raó. Potser la discordància temporal que hi trobes no sigui ben bé del temps sinó que ha canviat l’estat d’ànim o que de dia ja funciones amb l’estat d’alerta conscient. S’assembla a allò que diu la raó, que davant un problema cal consultar-ho amb el coixí, que vol dir deixar passar un temps. Si més no ho dic per mi, d’escrits de fora del bloc, però.
Isnel, jo tampoc estic d’acord, bé a mitges, només a mitges (sóc un dubte constant i gairebé sempre estic a mitges en tot 🙂 ) . És cert que quan escrius alguna cosa en un moment determinat existeix el temps idoni i aturat d’eixe moment en que tu realitzes eixa acció eixe pensament, però eixe temps és el nostre, el comptable. Hi ha un altre temps l’immortal i no és línial ni únic, tan va cap a davavt com cap arrere o a dreta o esquerra. I quan escrivim allò que ix flota en eixe temps, esdeve intemporal, de tal manera que ara que són la una de migidia jo et llig com si fos la una de la matida. Allò que transmets és el mateix perquè el temps dels sentiments és un temps no humà… (seguesc)
així que tots i totes els que t’hem deixat comentaris a diverses i diferents hores quan ho hem fet ha estat en el moment just en què tu ho has escrit. quan estaves sola, perquè quan escrivim és quan estem sols i en llegir-te ens has fet companys d’eixa solitud. Et deixe aquest versos de J.V. Foix.
Jo tem la nit,
però la nit m’emporta
Ert, pels verals,
vora la mar sutjosa;
En llum morent la cobla es sent,
confosa,
Em trob amb mi, tot sol,
i això em conforta.
Que siga així estimada Isnel que esixos post escrits de matinada , et conforten , i t’acompanye després la nostra presència que es fa real en llegir-los. petonets o besets que són el reflex del mateix espill o mirall 🙂
Jo he començat en aquest món dels blogs fa tan sols uns dies… i en canvi m’hi estic enganxant… tantes paraules per descobrir, tantes mirades per llegir les teves… M’encanta! I res és estúpid o buit… perquè al darrera hi ets tu!
Els posts de matinda són els més nets. Els textos fills de la fosca acostumen a ser els més clars, transparents, personals, càlids, acollidors. I, si no, mira el meu nick de navegant infiltrada entre els mussols.
els posts de matinada són un testimoni d’un moment ideal per escriure: la nit, el silenci… A l’endemà, quan hem descansat, sí, tot té un altre aire, però escriure tard, sol i amb el cervell entre el son i la vigília, que sembla que té vida pròpia, em sembla interessant… (no sé si era el teu cas, a mi sí em passa)
No esborris… No esborrar també té el seu valor, no trobes?
🙂
La tarda de dissabte dilata tots els vostres mots i entre versos dels mestres i les trobades que heu creat espontàniament (o no), es fa d’agrair aquesta companyia. Gràcies Isnel, la teva força centrífuga arriba més al sud, ara a València. Salut per a tots i totes!
El ‘vent de dalt’ bufa i el sol de mitja tarda brilla… Tinc un llibre al costat per llegir, aborrit però obligat (és de la facultat). Però no puc deixar de viatjar per tot aquest món de paraules siguin de nit, de tarda o de matí… Paraules que flueixen i que encandilen, paraules que fan sentir bé… M’agrada!! Gràcies per oferir-me aquest plaer.
Les paraules les pots esborrar però els pensaments no, ni que sigui de matinada…
M’agrada com escrius i m’agrada comprovar que som un munt de persones enganxades a les teves paraules i als teus pensaments. Encara hi ha vida al planeta!
Salut
Si em permets, isnel, jo voto això d’explotar-ho més. Les persones no tenim per què ajustar-nos a una sola personalitat… a vegades autoexplorar-se resulta molt enriquidor i fins i tot divertit! :-p
Isnel, sí que tens raó amb això dels post de matinada, de vegades esperes respostes al teu post i no arriben i et sents una mica malament perque penses, «a ningú li interessa el que dic», però al mati següent ja tens la resposta o el comentari desitat i te l’alegres.
De totes maneres, espero que aquests post teus de matinada no els hagis esborrat del disc dur i els puguis exposar en algun altre blog anònim fet a les matinades…
I les paraules ho tenen això, de canviar de vestit com canvien les llums que les il·luminen. I no per això deixen de tenir menys sentit, o menys sentiment (segons es miri), sinó que es transformen, i fan la bugada, i és fantàstic.
A més, si que hi ha qui et llegeix quan ja és fosc i la ciutat dorm, i tot és en silenci…
Jo escric pocs posts de matindad, normalment els meus posts esta´n bastant madurats, em sol portar més de una setmana eleborar un post, excepte aquells que van en contra de Micro$oft…podriem dir que són el meu equivalent als posts de matinada…
Quan era a Catalunya n’havia escrit molts de posts d’aquests de matinada, malauradament, aqui el ciber on vaig tanca a les deu (onze hora catalana), aquesta es la meva matinada. Estic d’acord amb tu amb la complicitat que es mostra quan es rep una resposta immediata, una senyal que et diu, aqui estic.
Ja veus que la meva resposta no ha estat gaire immediata, pero aixo si, que sapigues que mes tard o mes d’hora procuro seguir tots els posts. I que no s’aturin!