Un dia vaig agafar un avió. I em vaig equivocar. Un dia vaig pensar que la lluna creixent era eterna. I, de nou, em vaig equivocar. Una tarda de diumenge vaig somriure. Però no era avui. Aquella tarda, segurament, també em vaig equivocar. Sempre m’he equivocat, sempre. M’he equivocat en tot. Per què redimonis no naixem amb un manual d’instruccions intel·ligible? Un manual que posi, posem per cas: "Entre A i B, tria sempre B". I jo, no sé per què, potser perquè el manual d’instruccions no estava ben traduït, sempre he triat "A". He triat "A" quan les raons del cor eren tan evidents que s’hauria d’estar cec per no triar "B". He triat "A" quan tothom m’ho desaconsellava. He triat "A" sempre, fins i tot en la fase de la lluna que més m’agrada, la minvant. Perquè avui, que estem en lluna creixent, va i poso l’altra. Sempre vaig a contracorrent de tot, jo, absolutament de tot. Tan fàcil que seria triar "B"… Però "B" no m’atrau, gens. "B" no m’atrau perquè no em sedueix. A mi em sedueixen els reptes difícils, gairebé impossibles. Em sedueix allò que escandalitza la gent benestant, em sedueix la revolució, la rebel·lia, els somnis més agosarats… Em sedueix enamorar-me d’un impossible. Em sedueix pensar que estic en lluna minvant quan tothom creu que estem en lluna creixent. Em sedueix creure que algun dia seré feliç. Em sedueix pensar que sents alguna cosa per mi. Em sedueix imaginar que avui no és una tarda de diumenge. Em sedueix somiar que avui no som dins de cap temps. Que avui no existeix i que ens podem inventar el que vulguem.
I així em va.
[@more@]
Inventem, inventem…, però també cuidem-nos una mica, no trobes, Isnel?
😉
A mi tampoc m’entusiasmen els diumenges a la tarda… Però són ideals per agafar energies per la setmana! Una abraçada!
Hola Isnel! Doncs res, busca motius perquè no siguin tan depriments (costa però sempre en trobes, tard o d’hora). Jo passo de tot però la cafetera a més de la feina, fa un curs de francès, un de fotografia, dóna classes d’història (?!!!) a l’institut, escriu per a dues revistes i ara s’ha apuntat a balls de saló (!!). T’ho dic per donar-te alguna idea Isnel, que et veig malament de piles. Ànims, que fa un dia molt bonic!
No sempre el que sembla equivocat per avui és acertat per demà, o el que és equivocat per demà és encertat per avui.
A més que avorrit sería tenir un manual d’instruccions…la gràcia del camí és recòrrer-lo i caure quan toca o desviar-te quan ho necessitis…
Pensa que Colom va descobrir un nou continent quan va triar «A» enlloc de «B», i així li va anar…
Ànims!
Potser ens equivoquem precisament per poder aprendre. Qui sap…
Tot això que et sedueix, pensa, que si ho desitges, es pot convertir en realitat, però ho has de desitjar amb el cor i amb totes les forces. Només llavors ho aconseguiras.
«Vaja un que parla!! (em dic a mi mateix…)»
Jo també m’he enamorat d’impossibles, he triat A quan el cap em deia B, quan tothom m’aconsellava B… He lluitat per impossibles i he fracassat una i una altra vegada… He sommiat que l’impossible podia ser veritat i he plorat mil cops en adonar-me’n que els meus somnis mai es podien fer realitat…
L’he mirat als ulls i li he fet creure que tot era possible, que un impossible podia ser realitat… l’he seduit amb les meves paraules per abocar-lo a una lluita estúpida o a una bojeria inútil… I jo he sigut qui s’ha estimbat… perquè jo no era el seu somni, jo no era el seu impossible… en definitiva, jo no era l’ELLA de la seva vida…
Sempre ens fas una mica de trampa, Isnel. Per què no et satisfà pensar que encara et queda la capacitat de triar? Per què no ens expliques que tens l’esperança que canviaran les tardes de diumenge? Per què no ens dius que tens l’esperança que algun dia la teva tria et portarà on vols? Per què minvant i no creixent? Per què no ens dius com n’és d’important no conformar-se? Per què no ens recordes que qui ha arribat a la fi d’un camí ja no té on anar? Per què…?
Ja sé que no sóc del tot just.
Ah, Isnel, Isnel.
Isnel, Isnel!! que em llegeixes el pensament, jo vaig arribar sense manual o amb el manual equivocat, sempre m’he deixat seduir per «A»s que m’han fet creure que podia ser feliç, i amb «A» o sense «A» no deixaré d’inventar nous dies, noves il.lusions i avui com cada nit seguiré deixant-me seduir pels teus escrits. Una abraçada bonika.!!!
I a mi em seduïu vos bella dama 🙂
ai bel cors clar, nets,
amb gai prets,
pus vesets
gentil
bel abril
mais humil
e plasent que re:
per vós ni cosins ni fraire
non am tant con vós que eu vei
avinent e de bon aire
😉 besets
No pateixis, isnel. La lluna també va contracorrent (forma de C quan decreix, forma de D quan creix), però tot i així va endavant i surt cada dia. I també carrega piles quan estem dos dies sense veure-la, per després enlluernar-nos quan és tota plena.
Entre A i B, a vegades, val més la C. No ho sé.
O la A i la B. I la C, també. O cap. O que triien elles (les lletres A, B i C). Em penso que els animals que s’equivoquen menys són les ostres. Pots setr-ho quan vulguis: et tanques a casa i ja està.