Arxiu de l'autor: isnel

Ja ha llençat el paper del caramel que li va endolcir aquella tarda, i la carícia que li va semblar rebre s’ha esfumat. Aquesta nit se sent més cansada que mai. És un cansament llarg, nu, rebentat. Un cansament que li fa … Continua llegint →

… algú, algú més aviat solitari, obstinat i somniador, algun dia, va imaginar un caramel nou, bo, dolç, consistent, nutritiu, ben embolicat amb un paper de colors original i de bon mirar; que, un cop creat el caramel, el va presentar … Continua llegint →

Ahir a la tarda em va passar una cosa molt maca. No, dues. Però no ho puc explicar. Encara no.[@more@] Tweet

Tocaria escriure algunes gotes de dips, ara, que fa dies que no en cauen. Però també tocaria posar ordre als papers de la taula, que n’hi ha massa, i netejar el garatge, que està massa ple d’andròmines per llençar. També … Continua llegint →

Jo pertanyo a aquest grup tan alt de conductors que, segons el RACC, no sabem posar les cadenes al cotxe. I no sé per què. Perquè bé desxifro força bé els manuals d’instruccions del que sigui. I podo rosers. I faig … Continua llegint →

La cosa va acabar al Trueta (l’hospital de Girona). No pels fogots, que n’hi va haver, i molts! Perquè, després de cada vot, se n’havia d’anar al lavabo a fotre el melindro en aigua freda, que els interventors (pocs, poquíssims) el … Continua llegint →

Tot va venir d’aquella vegada que va conèixer una noia que mai no en tenia prou. Ell era molt més jove que ara, i més fogós, i amb qualsevol cosa s’excitava. Ella era maca, exuberant, desinhibida, llençada i imaginativa. Si hagués … Continua llegint →

Fa temps -mesos, anys-, la nit se li presenta com un espai absolutament buit de qualsevol mena de tendresa. A la nit, a la seva nit, ja no hi caben petons, ni carícies, ni complicitats, ni plaer, ni somnis dolços, … Continua llegint →

(… continua). Un dia va convidar el nebodet a dinar. Només de començar, li va engaltar: "No siguis bacora i draga les safanòries, una aimina de fogassó i aquestes quatre fraules, que estàs massa abrinat i entomaràs cori-mori, escotiflat!" Potser … Continua llegint →

(Ve de l’anterior) Val a dir que, emparant-se en la ignorància de la gent, en Jofre Pla solia tirar força pel dret i no sempre allò que deia tenia un sentit rigorós. Però ell estava content: salvaria la llengua i … Continua llegint →