Arxiu de l'autor: isnel

I, de nou, aquesta tarda, la desesperació, aquesta lluita perduda, aquesta impotència, aquest desconcert, perquè els braços que estima abracen altres cossos, perquè la mirada que la perd mira cap a altres bandes, perquè les promeses que li ha fet resten aparcades, perquè la companyia que … Continua llegint →

De tant en tant, passen per casa, els caps de setmana, dues "cosetes" de metre vuitanta d’alçada, nascuts a principis de la dècada dels vuitanta en un breu interval de quatre minuts i mig, i que, a finals dels noranta, van … Continua llegint →

El petit protagonista d’un llibre petit ens diu, només de començar el primer capítol: "No suporto veure la guerra a la televisió. Encara que, quan és de mentida, sí. Vull dir que si surt una guerra en una pel·lícula me … Continua llegint →

Arriben a qualsevol hora del dia i de la nit. Algunes no sé d’on vénen. De moltes, no els veig els ulls, ni les mans, ni deixen cap traça per saber què pensen, ni què volen, ni què senten. Però hi … Continua llegint →

Resumeixo el que he llegit avui a la pàgina 31 d’un diari d’aquí: més de cinc mil persones defensen els valors tradicionals de la família en boca d’uns quants representants de les 93 entitats que han signat el Pacte per la Vida … Continua llegint →

M’acaben de fer un regal virtual entranyable. És una bonica manera d’acabar un diumenge diferent, especial, també una mica estrany, amb reconciliacions implícites, amb un sac de preguntes sense respostes, amb alguns retrets avortats abans de veure la llum, amb … Continua llegint →

Una vegada, en una nit de Cap d’Any, va ballar tota sola cinc hores seguides. Al seu voltant, una colla de peus cansats buscaven refugi en el tou dels coixins a la vora del foc, i els cossos adormits s’abandonaven als … Continua llegint →

De nou, aquest blau de mar, i de cel, i d’aire, travessant l’Atlàntic en un vol difícil. Hores d’espera al Prat, desig contingut, nervis, glopades d’enyor de mirada blava, els ulls (els que no són blaus) clavats en les pantalles … Continua llegint →

Aquest matí, la neu ha trucat a la porta de casa. Des de l’estudi, veig la mimosa vinclada pel pes, el roure emblanquinat i, lluny, un cel espès, carregat… [@more@] Tweet

Coses que em fan (més o menys) pànic: consultar la llibreta d’estalvis el dia 20 de cada mes; trobar gel a la carretera; les vespes (les que piquen); que em regalin flors de plàstic; que es cremi un bosc; en … Continua llegint →