Arxiu de l'autor: isnel

Els dies que somnio que sóc a dins del meu dip, veig cares. I formes. I cossos. I somriures. I fins i tot diria que flairo olors. I que sento veus. És com una petita al·lucinació: obro la porta de … Continua llegint →

I ni això és segur que ho sàpigues fer. Però quan no saps fer punt de creu, ni cantar, ni tocar el piano, ni patinar, ni jugar a futbol, ni col·locar un aplic… Quan t’enfonses davant d’una persiana que no … Continua llegint →

Desglaça. I, sota el glaç, hi hauria d’haver-hi l’embrió de somriures nous. Però desglaça malament, aquesta primavera. Desglaça fosc. I, sota el glaç, un buit badalla d’avorriment. Abans, desglaçava i tot el que sorgia de la gran dormida era nou … Continua llegint →

O sigui, que me’n vaig a treballar (ho dic per allò que ens canta en Serrat). I, després, quan torni de dignificar-me, intentaré dignificar-me de debò amb una altra feina que sí que haig de fer amb dignitat. És a … Continua llegint →

Em volia fer obrir un blog i li he dit que no, que, fins ara, que jo sabés, cap gat no havia obert un blog aquí. Ni aquí ni enlloc. Llavors ha creat aquesta nova categoria, les Gotes de Trasto. … Continua llegint →

Ten preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo. Especialmente, su plato favorito. Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero. Minimiza cualquier ruido. En el momento de su llegada, elimina zumbidos de lavadora … Continua llegint →

Ja veus que no demano gaire. Només una abraçada. Tampoc costava tant. Una petita escalfor, un acostament, un petó petit, després de les postres i el cafè, quan ens hem anat acomodant als sofàs. Ets l’únic que no m’ha fet cap … Continua llegint →

Aquest hauria de ser el post 101. Però no ho és. El post 101 el vaig deixar penjat anit dalt d’un mur. Aquest post d’avui no és res. No existeix. No el veu ningú. És invisible. El veritable post 101 es … Continua llegint →

Vinga, va. Que el post número cent serveixi per encetar unes gotes de disbarats de temps passats (o no tant) que sembla mentida que, de qui les va tastar, algú se n’hagi sortit prou bé. És que avui ho he trobat … Continua llegint →

La copa té un peu blau que enamora. El cava està una mica esbravat: és d’ahir. Però avui he sortit de casa a dos quarts de vuit del matí i no hi he tornat fins a quarts de dotze de … Continua llegint →