Arxiu de l'autor: isnel

Aquesta tarda he hagut de tornar a Barcelona. I, després de la feina, avui sí, m’he deixat anar pels carrers, i més tard, envoltada de japonesos, m’he plantat davant de la Pedrera. I allà, enmig del blau de la tarda, surava … Continua llegint →

Ja ho ha decidit. Omplirà la banyera d’aigua calenta i hi escamparà una mica de sals d’aquelles que fan olor. Encendrà l’espelma de dins la gerra de vidre i mirarà per la finestra com es fa fosc i la tarda … Continua llegint →

Ara diu que, per començar, se’n va a endreçar la cuina. Bé, anem bé. [@more@] Tweet

He vist que volia marxar, sense saber ben bé cap a on encaminaria el cotxe. I li he dit que no. Perquè plou i perquè, sense saber on es va, més val no moure’s de casa. Sembla que de moment … Continua llegint →

Potser era el número: 113. El post 113 m’ha sortit massa rebuscat. Per no dir el que volia dir, no he dit res del que havia de dir. Agafo l’escombra, doncs, i l’amago sota l’estora, el 113. I ja no parlaré més de … Continua llegint →

Paper de caramel A la primavera, acostumo a desembolicar més caramels que la resta de l’any. Ahir a la tarda, en vaig desembolicar un a Barcelona, davant d’uns estudiants de secundària que volien saber-ne els ingredients, d’on havia sorgit la … Continua llegint →

 El blau del llac Atitlan (Guatemala) I, de nou, el blau amb el blau. Allà. Aquí, un buit. I cansament. I desig de tirar pedres a l’aigua blava, amb força, amb ràbia. I d’ofegar matinades fredes a l’aeroport, comiats espessos i … Continua llegint →

S’hi ha passat dues hores. Fins i tot ha tornat a sortir el sol i ella encara era allà, dalt del roure, fugint dels gossos que ens han trencat la migdiada. Ara la tinc al cim de la impressora, molt a … Continua llegint →

Ha caigut una calamarsa inesperada després d’un matí de llum. No fa gaire. Poca estona abans, tres gossos han entrat fins al cor del menjador de casa i els gats, que dormien escampats pel sofà, han fugit aterrits cap al … Continua llegint →

Ell sap que les tardes de diumenge, per a ella, són seves, a la seva manera, al seu aire, amb les seves pors i les seves obsessions. Ho sap de sobres, ell. Sap que ella, com un ritual, estendrà l’estora … Continua llegint →