Arxiu de l'autor: isnel

Dorms. Et bressola la tranquil·litat d’un sostre i unes parets que són teves i estimes. Les coses de casa descansen, com tu: les fotografies, els quadres, els llibres, la música, el sofà, les revistes, les cartes, els rebuts, els pots … Continua llegint →

Vaig trucar a un dels meus fills que viuen a Barcelona, el que no té tele al pis. Volia saber si havia vist el partit i com. Em va dir: l’he vist per la finestra. I jo vaig pensar: a … Continua llegint →

Hi va haver un temps, fa segles, que vaig ser bruixa. Feia pocions màgiques amb els pètals de les roses del jardí, les fulles dels desmais, la terra dels rosers i l’aigua de pluja. Amb aquesta barreja, omplia petits flascons … Continua llegint →

He entrat a casa la Júlia i he vist que parla de poesia. Després m’he perdut per les nits de la Nit i m’he emocionat. Als jardis de la Violant hi he deixat el meu granet de sorra en un … Continua llegint →

Ahir em van dir que no sé delegar. Qui m’ho deia hi posava veu de retret i, en la seva mirada, s’hi llegien tots els matisos de la reprovació. Sense afegir gairebé res més em venien a dir que sóc … Continua llegint →

Va, escriuré un post. Ai, ara no, que només tinc cinc minuts, abans no s’acabi la rentadora. Vinga, ara, que ja tinc la roba estesa. Uf, ara toca donar el pit. L’esquerre o el dret? Diuen que va bé anar-se … Continua llegint →

La Isnel acaba de recuperar una sensació que, temps enrere, li havia fet molta companyia en nits com la d’avui: la de saber que hi ha algú a l’altra banda de la pantalla finestra. Algú a qui li pot explicar … Continua llegint →

Vet aquí el motiu de la pausa, del silenci, de la introversió, de l’espera, dels copets a la panxa, d’algunes engrunes de neguit, de tanta tendresa. L’Oleguer. Una setmana de vida. Un tresor. I ara no sé pas com m’ho … Continua llegint →

Resulta que a en tom i a la mar, se’ls ha acudit la idea de crear un conte compartit. Desprès de què tom en fes un primer tros, l’ha passat a la mar per tal que el continués, aquesta a … Continua llegint →

S’imposa un parèntesi, un temps de calma i recolliment, potser també un temps de poda, com fem amb els rosers i els arbres. S’acosten dies massa turbulents a l’interior de les Gotes, i qui les deixa caure vol fugir dels … Continua llegint →