Arxiu de l'autor: isnel

Ostres, quines ganes tinc de morir-me de riure, d’aquell riure que se’t posa a la panxa i no el pots fer fora per més que ho intentis, que se’t cargola a la mandíbula i et fa petar les dents, que … Continua llegint →

Doncs aquí. El cap, el cor, tots els sentits, la vida, els somriures, els temors, el temps… Tot. Tot és aquí. En aquest badall. Comprimit, petit. Grandiós, bestial. I la sorpresa dels somnis. També és aquí. Sóc persona de somiar … Continua llegint →

Jo sóc d’aquella generació en què les mares, abans d’anar a dormir, ens deien que endrecéssim bé l’habitació, no fos cas que hagués de venir el capellà o el metge per una urgència i trobessin les calces per aquí i … Continua llegint →

He recuperat la càmera digital que em van robar els "silenciosos". Ahir em van trucar els Mossos i, per la descripció de les fotos que encara hi havia, vam concloure que era la meva. Avui he anat a buscar-la. He … Continua llegint →

L’altre dia pensava que l’educació i les carreteres tenen moltes coses en comú. D’una banda, de la banda de les carreteres, què en fem, d’intentar millorar la seguretat a base de carnets per punts i mil pedaços més si abans … Continua llegint →

Tendre: Que es deixa fàcilment encetar, mastegar: que no s’ha endurit, novell. Que cedeix fàcilment a les impressions, especialment als sentiments afectuosos, a l’amor. Dolçament afectuós. La tercera persona en singular llegeix i rellegeix les fredes definicions del diccionari que … Continua llegint →

Un amic és aquell que, en un matí de diumenge de primavera, quan sap que el mar i el sol serien tots seus, es queda al teu costat a preparar centenars d’entrepans per a una muntanya de persones que, la … Continua llegint →

Falten pocs minuts per entrar al mes de juny. De fet, quan pengi això, potser ja hi serem. Enceto el cava? En vols una copa? Celebrarem que, el primer dia de juny de fa molts anys, naixia una nena que, … Continua llegint →

Aquesta tarda em passejava pel Passeig de Gràcia (el de BCN), carregada de tomàquets (bé, a Girona en diem tomates) i enciams dels horts del meu poble. No és per dir-ho eh? però fan molt de goig i tenen un … Continua llegint →

Fa dies que, quan es fa fosc, torna la por. A penes el sol s’amaga darrere les Guilleries, corres com una beneita a abaixar persianes i a tancar portes i finestres. Et parapetes en un refugi que avui fa justament … Continua llegint →