Arxiu de l'autor: isnel

La Isnel enceta una altra pausa. Diu que no dóna per a més. Avui fa dos anys d'aquestes Gotes: 274 articles; 10.282 comentaris; i prop de 100.000 lectures (en falten unes cinc mil per arribar-hi). I unes quantes amistats d'aquelles … Continua llegint →

Amor per aquells records càlids de l’adolescència més tendra i més ingènua, la dels primers petons, la de les arrambades als autos de xoc, la de sense gairebé hora de tornar a casa, la de les pessigolles a la panxa … Continua llegint →

Ja sé que la paraula no surt al diccionari, però en el meu vocabulari hi és. Ja ho crec, que hi és! Implanificar: ser incapaç de planificar res més enllà de cinc minuts, i això sent molt optimista. Parlo dels … Continua llegint →

No sé per què, quan ens fem grans, només se’ns aguditzen els defectes i no les virtuts. La gelosia, Isnel, és cosa de l’adolescència. Fes-ne un bon paquet, dona, d’una vegada, i prepara’l per quan faci fred i el puguis … Continua llegint →

Només porto ulleres per llegir i escriure. I com que això ho faig normalment a casa, quan surto a comprar no les agafo mai. I després, passa el que passa. Que compro tonyina en escabetx en lloc de tonyina en … Continua llegint →

El meu primer tall de digestió el vaig tenir quan tenia catorze anys i vaig rebre la primera carta d’amor. Era d’un noi que es deia Elies i treballava de mecànic en un poble on hi vivia la meva millor … Continua llegint →

Escric des d’un ordinador on no hi ha ces trencades ni accents oberts ni, misteriosament, "cus". Bé, la "cu" hi és, peró si la faig servir, s’esborra tot. O sigui, ke faré servir la k en lloc de la "cu". … Continua llegint →

Hi havia una vegada un nen que es deia Oleguer. El set de setembre feia cinc mesos i la seva mare li va preguntar què volia que li regalés. L’Oleguer, després de rumiar-hi una mica, molt poc, va dir: mama, … Continua llegint →

… i dues dents, i un munt d’hores "robades" a sa mare, i també alguna nit gairebé tota en blanc, i somriures a cabassos, i uns ulls oberts de bat a bat… … i bolquers, i biberons, i més bolquers, … Continua llegint →

Doncs n’estic una mica farta, què voleu que us digui? Estic farta de la "família" que ens proposa la santamaresglésia com si fos la única vàlida, la incontestable, la millor, l’excelsa, la virtuosa, la que ens ha de dur pel … Continua llegint →