Arxiu mensual: desembre de 2004

S’agafa una pinya natural…

… es pela, es treu el cor i es talla a bocins. S’agafen també unes quantes pastanagues, es pelen, es ratllen i es barregen amb la pinya. S’hi posa una mica de sucre i una culleradeta de mantega i es … Continua llegint →

2 comentaris

Blau

Tinc davant meu, sobre la taula, el blau dels teus ulls empresonats en un marc brodat per dones anònimes guatemalteques, un blau que es confon amb el blau de fons de l’Atitlan, el llac envoltat de volcans que vam travessar de … Continua llegint →

1 comentari

Vigileu!

Ara resulta que sóc barcelonina! Tants anys (bé, uns quants) i jo a la lluna! Ho he llegit a www.nosaltres.vilaweb.com/info etc.etc. Textualment: "Gotes d’Isnel" Weblog de la barcelonina Isnel on explica els seus pensaments més íntims. Que consti, només faltaria, … Continua llegint →

3 comentaris

Gotes de rutina

O gairebé. Perquè havia de ser a les vuit del matí a treballar i m’hi he presentat a les onze. També havia de treballar a la tarda i m’he escaquejat de valent. Vaig tot el dia amunt i avall com una somnàmbula, … Continua llegint →

2 comentaris

Jet lag

Ja veus! Mès de mitjanit i jo tan panxa. Avui he creuat l’Atlàntic per tornar a casa. Però per mi, ara, són les set del vespre. I demà haig d’anar a treballar desprès de quinze dies de desconnexió total. No … Continua llegint →

3 comentaris

Mart s’enfonsa

Ara mateix, a Mart, són gairebé les quatre de la tarda. El sol de Mart crema, i fa mal als ulls, de tan brillant, de tan encés. Els carrers de Mart, avui que és mercat, són un esclat de color, … Continua llegint →

Comentaris tancats a Mart s’enfonsa

Verd

Encara sóc aquí, avui amb els ulls inundats del verd de la selva. Realment, veure sortir el sol des de dalt de tot d’un temple maia, amb l’horitzó ocupat de selva, miris per on te’l miris, i les punxes dels … Continua llegint →

1 comentari

Sabates

Li vaig preguntar quants anys tenia i em va dir que set. Peró semblava que en tenia cinc, de tan magre i baixet com era. Anava amb una caixa de fusta i em demanava que li deixés netejar-me les sabates. Tenia … Continua llegint →

1 comentari