Arxiu de l'autor: isnel

Entre sorres és un espai absolutament desproveït d’intimitat. Avui, per exemple, m’he assabentat de: 1. Que els avis que guarden la néta (que es diu Judí, o almenys així l’anomenaven: Judí, ven pa acá, no te metas más en el … Continua llegint →

Trenta-un (trenta-tres, de fet) dies per endavant. Trucada d’un diari local, avui mateix, per a una enquesta, per saber si faig vacances a l’agost i si marxo. Sí a la primera pregunta. No a la segona. Ah, no? No. Ho … Continua llegint →

Hoy puede ser un gran día,plantéatelo así,aprovecharlo o que pase de largo,depende en parte de ti. Dale el día libre a la experienciapara comenzar,y recíbelo como si fuerafiesta de guardar. No consientas que se esfume,asómate y consumela vida a granel.Hoy … Continua llegint →

ya lleguéee poh! la llegda fue tremenda… puro tomando… ya contaré q onda… mejor dejadme disfrutar un rato d estos weones yaaaaaaaaaa saludos para todos poh, cachai??? I per això, em pregunto, els dónes una educació, mires que llegeixin, que … Continua llegint →

Hi ha sobretaules amb presses, sobretaules esquerdades, sobretaules compulsives, sobretaules forçades. N’hi ha de curtes, de massa curtes i d’efímeres. També n’hi ha de llargues, de massa llargues i d’eternes. I d’ensopides. I de fetes amb una base de llevantades … Continua llegint →

Què redimonis vol dir "fins ara"? Un minut, dos, un parell d’horetes, una setmana, tres mesos, mig any, un any i mig? Ens acomiadem d’algú al carrer i li diem "fins ara". Que potser recularem abans de tombar la cantonada … Continua llegint →

Se m’han extraviat els sons (i els sorolls, i les veus…). Se’m van quedar diumenge a dins del mar. Quan em vaig submergir, els tenia tots. Quan vaig treure el cap de l’aigua, ja no n’hi havia ni un. De … Continua llegint →

No n’hi havia pas tantes, fa uns anys. Fins i tot em semblava, temps enrere, que tothom em mirava. Ara n’hi ha moltes i de tota mena: d’altes i de baixes, de primes i de grasses, de joves i de … Continua llegint →

Surts de treballar. Agafes el cotxe. Enfiles la carretera. Veus el cel entelat. Veus un helicòpter. Se t’encongeix el cor. Canvies de vall. A davant, de cop, la columna de foc i de fum, camí de casa. Arribes a casa. … Continua llegint →

A Girona s’està preparant l’"Any del centenari de l’acabament de la carrera d’arquitectura d’en Rafael Masó", que es veu que cau en el 2006. Voleu dir que cal dedicar esforços i diners a un esdeveniment així? Si normalment ja no … Continua llegint →