Arxiu de l'autor: isnel

Quan ja gairebé ningú no se’n recorda dels pollastres contaminats, unes monges de clausura s’han intoxicat amb els "pimpollos" que havien comprat fa dies i tenien guardats al rebost del convent. Com que no llegeixen diaris, ni miren la televisió, … Continua llegint →

De vegades és una olor que arriba de sobte. Em passa sovint amb l’olor del plàstic: em retorna a unes classes impossibles de dibuix de fa una pila d’anys, i veig una taula tapada amb un hule d’olor intens, atapeït, … Continua llegint →

Se sol donar amb les mares una mica sobreprotectores quan els fills se’n van de casa. De cop i volta, tot el seu esforç, tota la seva dedicació, tot el seu patiment, tot el seu amor (és a dir, el … Continua llegint →

En vaig quedar tan farta, quan anava al col·legi de monges, del vocabulari místico-religiós-repressor-opressor que s’hi donava, que durant molt de temps no vaig fer servir cap d’aquelles paraules que m’havien amargat tant l’existència en uns anys en què tot … Continua llegint →

Quan els matins s’aixequen amb aquesta flassada de núvols endormiscats que mantenen hores i hores el sol entre llençols, i et fa mandra enfilar el camí del mar; quan tot allò que volies escriure aquest mes s’ha quedat inexplicablement als … Continua llegint →

La vida, cada vegada més, s’assembla a un immens i esgarrifós parc temàtic. Res no és de debò i el més greu de tot és que ho tenim tot tan planificat que, quan sortim del camí marcat, anem ben perduts. … Continua llegint →

Em sembla que era en Pla que classificava les persones del seu voltant en tres categories: amics, coneguts i saludats. Jo, ara, hi afegiria dues categories més: els absents i els perduts. Els absents són els que han marxat del … Continua llegint →

T’ho deia en Giorgio en un comentari: m’agrada aquest desert que estàs construint, tan fèrtil en sensibilitat, en imatges, en idees. I és que aquest blog teu és com un recull de carícies, encara que amb pressions diverses. Hi deixes … Continua llegint →

Em dic Guix i vaig néixer fa unes poques setmanes al sofà de la Isnel. La meva mare era la primera vegada que tenia gatets i semblava que no sabia ben bé on posar-se per parir-me. I mira que la … Continua llegint →

Les galerades d’un llibre vénen a ser com l’ecografia del ventre d’una embarassada. Des d’una emoció mal continguda, ja hi pots observar la forma que tindrà en acabar la gestació, amb els contorns dels títols, la llargada dels capítols, la … Continua llegint →