Arxiu de l'autor: isnel

Posem que un dia algú redacta unes bases de participació… Posem que un altre algú, un altre dia, les llegeix. Posem que aquest altre algú comença a bastir una història… una història dura, amb només unes pinzellades de tendresa (com … Continua llegint →

M’han fotut el carro al súper. I els 50 cèntims d’euro, és clar! L’havia aparcat al costat de la fruita i la verdura, mentre triava un meló. Encara no hi havia posat res. Plovia a bots i a barrals i … Continua llegint →

Miri cap on miri, veig això. Núvols amb el ventre ple d’una aigua que no sé on caurà. Un vent estrany, carregat de mals presagis. Unes muntanyes massa llunyanes. Unes vacances (també massa llunyanes) que encara semblen un miratge. Un … Continua llegint →

De petita, volia ser periodista. Avui, segons quins, senzillament m’han fet fàstic. A l’11S es queixaven que no hi havia imatges dels ferits. A l’11M van compensar la falta d’imatges de Nova York amb un festival de sang i de … Continua llegint →

El diari d’estiu potser serà, només, un diari de tres dies… És que jo m’hi perdo tant, amb els canvis a lamevaweb… Sí, ja sé que és gratuït, que s’esforcen per millorar-ho tot i que és tan i tan fàcil … Continua llegint →

dilluns, 4 de juliol de 2005. 17.57 h Haurien de ser uns altres blaus: els del meu braç. Però a última hora m’ha fet vergonya (bàsicament, m’ha fet por perdre el poc glamour que ja dec tenir, ara mateix…). I … Continua llegint →

diumenge, 3 de juliol. 15.54 h Conceptes: plats bruts, mandra, vals, Miami, escepticisme, estiu, [enyor]. Plats bruts: restes del sopar d’ahir. Bé. Molt bé. Feliç. Molt feliç. (Els rentaré més tard…) Mandra: me’ls miro, i no puc. Els rentaré després. … Continua llegint →

Dóna’m la màper fer camícap el gran llac dels somnis,dóna’m la màhi ha un horitzóque ens crida de molt lluny.Tot és pur com el silencique precedeix el canti el temps desfà tendrament els rullsque ha de dur al futur desitjat.Dóna’m … Continua llegint →

Tinc calor (només ho diré una vegada). Hauria pogut guardar una mica de la neu que va caure avui fa just quatre mesos. I empresonar-la d’alguna manera (enganxada a la tanca, o amagada en algun racó del camp, o enterrar-la … Continua llegint →

M’agrada acaronar-te de nou quan ja no estàs, ser-ne irreverent, inconscient, salvatge, dolç, irrespectuós, dòcil, pallasso, profundament tendre, tímidament masculí, sorprenentment intel·ligent, agossadarament irresponsable. Aquest fragment és una mostra del teu últim post, de la categoria que jo qualificaria d’intimista. … Continua llegint →