Arxiu de l'autor: isnel

S’enlairen cap a una infinitat de destins i ho indiquen així: una fletxa groga i un avió (negre) acabat de desenganxar-se de la terra (també negra). I ja està. Com si tot fos tan senzill, tan neutre, tan impersonal i … Continua llegint →

Així no arribaran mai enlloc. Algú els ho hauria de dir… i d’empènyer cap a l’aigua… I una ona gegant les hauria de dur de dret cap a l’horitzó… Perquè així, així com estan ara, no arribaran mai enlloc… mai… … Continua llegint →

Només hi falta una esquerda que vagi de banda a banda, en aquesta impressionant lluna d’avui. Quan tanca els ulls, la veu. Tanca els ulls i veu l’esquerda que s’ha disfressat de somriure de gat de Cheshire. Però no coneix … Continua llegint →

Començament de tarda amb cel inquiet. Un entrepà lleuger i una coca-cola en un local amb nom de capital europea. Sonen valsos desmaiats. L’aire condicionat crea petits camins invisibles saturats de frescor. La dona que escriu als bars obre el … Continua llegint →

Tan contenta que anava ella, a punt de pujar a l’autocar que la duia de Barcelona a Madrid, i va i me li posen un micro a davant. Una mica nerviosa (potser patint perquè no li agafin el seient del … Continua llegint →

He dit i repetit que no en parlaria, més que res perquè no trobo les paraules que voldria. Però no me’n puc estar. I ho faré curt: que demà (avui, ja) caigui una bona calamarsada sobre Madrid (Sabeu com el … Continua llegint →

No fa ni una hora he encès unes espelmes molt especials. Trenta mil lectures es mereixen aquestes espelmes i molt més. Com a mínim, es mereixen trenta mil abraçades com les que han anat degotant al llarg de set mesos, … Continua llegint →

Mudança més plena d’emocions que no pas de mobles. Tot i que també n’hi havia, de mobles… Molts… Buidàvem una casa carregada de fantasmes dolços, feta damunt d’una partitura amb tots els ets i uts: pares, fills solters, fills solters … Continua llegint →

(Carros a l’aeroport del Prat aquesta tarda. Dissabte, 11 de juny de 2005) Agafaré un carro d’aquests i l’ompliré de maletes (o no). Em plantaré al primer taulell que trobi i demanaré un bitllet per a l’altra punta del món … Continua llegint →

No es pot escriure amb aquesta taula tan indecent. Les idees fugen cames-ajudeu-me a través de la finestra obstruïda per les petúnies (algú et va preguntar un dia si eres del Real Madrid, amb aquesta mania que tens de combinar … Continua llegint →