Arxiu de l'autor: isnel

S’haurà d’estar atent a d’aquí a nou mesos. Naixeran nens i nenes amb cara de blogger de lamevaweb, segur… Ja va passar a Nova York i segurament a altres llocs que no sabem. Una nit a les fosques (la d’avui, … Continua llegint →

Els pares joves i guapos de dos nens preciosos que van a una escola bellíssima del nostre país esplèndid m’han ensenyat aquest matí la fantàstica llista de meravellosos regals que els fills prodigiosos que van parir els han anat preparant … Continua llegint →

No puc mirar la pluja (efímera) d’aquesta tarda i no estremir-me… No puc flairar la terra molla, i l’herba, i no tancar els ulls, i somriure… No puc passejar per un món ple de paraules i passar només de puntetes… … Continua llegint →

(Sóc la Gaieta, la germana petita de la Trasto. I és que la Trasto fa uns dies que festeja i no és mai per casa, la molt fresca, i això ho hauria d’escriure ella i no pas jo…, que jo … Continua llegint →

Ahir vaig sopar amb dues persones excepcionals. Van fer dos-cents quilòmetres per estar amb mi, cent per venir i cent per tornar… Es van presentar amb unes flors de les que emocionen: senzilles, tendres, perfectes… Les flors van presidir una … Continua llegint →

No sé si ho saps, isnel, però jo vaig arribar al món a l’hora que s’expliquen els contes d’abans d’anar a dormir. Aquell any, l’1 de juny era divendres i diuen que feia un vespre molt tranquil. I, dins d’aquella … Continua llegint →

Post invisible perquè l’ha mig escrit amb forma de comentari en un blog amic (molt amic). I en futur perquè no té més remei que pensar en futur si vol sobreviure, sobretot després d’haver vist de nou com s’enlairava un … Continua llegint →

(Escrit inspirat per una setmana televisiva que m’ha fet retornar a un temps d’infern… Un temps d’escola ple de tabús, de mentides, d’hipocresia, de càstigs cruels que de moment no m’atreveixo a reproduir aquí, d’humiliacions, de pors i de pànic… … Continua llegint →

És el que se sent a la línia telefònica de casa des de fa un parell de dies: sofregit (com el de ceba i tomata per fer arròs a la cassola, per entendre’ns). Ahir, el sofregit era tan sorollós que … Continua llegint →

Cada dia em passo set hores treballant a dos minuts d’aquest pont… sense assabentar-me’n… Aquest matí no hi havia lloc a l’aparcament on acostumo a deixar el cotxe i he hagut d’anar més amunt… Per casualitat, duia la màquina. Per … Continua llegint →