Arxiu de l'autor: isnel

Vist així, potser no convenç gaire. Però el vi i el cava són bons. Els ous són de pagès, d’aquells grocs i densos que el carnisser em guarda quan en té. Farem una truita de patates, amb patates noves i … Continua llegint →

Ahir, després de tres mesos d’esperar-lo, S. va passar per casa. Havia de prendre la pressió al meu escànner, receptar-li vitamines, donar-li xarop, aixecar-li l’ànim. I ho va fer. S’hi va estar tres hores, però ho va fer. I ara … Continua llegint →

Esperar que les gavines parin de xisclar. O que el sol s’adormi. O que el mar es revolti. O que el cel enfosqueixi. Tant se val. El que importa és esperar… Sempre esperar… Esperar… Esperar la inspiració, esperar un cop … Continua llegint →

Plou. Plou aigua a les boques obertes i desesperades dels boscos i dels camps. I plou als vidres de les finestres de les cases d’un dilluns de festa. I plouen altres pluges, també. Plouen pluges de somriures escapats d’un dinar … Continua llegint →

N’hi ha que corren tallant l’aire. N’hi ha que corren com si trepitgessin núvols. N’hi ha que no miren. N’hi ha que no escolten. N’hi ha que somriuen. N’hi ha que deixen anar un petit espasme de dolor… Passen a … Continua llegint →

Silenci. Absència. Una tarda esborrada del món (una tarda absurda, estèril, com un desastre, com un altre desastre). Un parell de gats sobre la taula, jugant amb la rata, emprenyant dolçament… Fred. Repassant comentaris. Estripant papers. L’horari capgirat. Uns grumolls … Continua llegint →

Deu ser com un pinyolet d’oliva, ara mateix. Però no sap el que li espera… O sí. Jo sempre he pensat que aquesta gent està feta d’una altra pasta, sobretot els d’aquí (els d’allà, vull dir). Semblen madelmans. I sabeu … Continua llegint →

(Això ho volia penjar ahir, però no vaig poder. L’estat d’ànim, però, persisteix…) Segur que aquesta tarda, a l’Empordà, hi havia un blau de cel que feria els ulls. Segur… Segur que, a les tres, sortint de treballar, si ell … Continua llegint →

Ho sento, però estic molt desconcertada. Fa hores (hores!!!) que intento penjar un post nou: no m’hi queden les fotos, em faig un embolic amb aquest tauler de control, se me’n va el que escric cap amunt, cap amunt, com … Continua llegint →

…………………… Parpelleja el cursor, nerviós, sense esma de començar res, avui, amb cara i ulls. La mà s’adorm en núvols buits d’espera. Les idees fugen, i no les culls. …………………. Rellegeixes els posts escrits amb traça, i els comentaris que … Continua llegint →