Arxiu de l'autor: isnel

Sembla que no se sàpiga ordenar els moviments, aquest matí. La dona s’ha llevat amb el cap una mica espès, conscient que era un dia diferent, però sense tenir clar per què ho era. De mica en mica, mentre es … Continua llegint →

D’això… que resulta que… un amic que escriu i que de tant en tant es presenta a concursos literaris d’aquests que hi ha pel nostre país a cor què vols (=a punta pala), diu que si fa un recull de … Continua llegint →

Em sortirà agre, ho endevino. Però m’és ben igual. No suporto els reis, ni els prínceps ni les princeses. Potser només salvaria, si ho hagués de fer, els prínceps i les princeses dels contes, perquè són de mentida i, de … Continua llegint →

Jo vaig començar a fumar per superar la meva timidesa, ja veieu quina bestiesa. A la Universitat tothom fumava menys jo, perquè em feia vergonya. Només fumava a casa. Parlo de fa uns quants anys. Fins que un dia vaig … Continua llegint →

Quan va decidir penjar blogs per la casa, va tenir molta cura de penjar-ne un de molt especial prop de la finestra, un que va, ve, torna, retorna… Avui, mentre acaba de penjar coses dolces per tota la casa, la dona que … Continua llegint →

La vigília de Reis, la dona es va adonar que no havia guarnit la casa, aquell any. Va buscar amb ànsia algun enfilall de bombetes de colors, una bola, un angelet, un estel… qualsevol cosa que dissimulés l’oblit. Aquell matí s’havia … Continua llegint →

Així és com comença cada any el meu any. Un audiovisual de flors, colors, ballarins, ballarines, palaus, cels estirats, aigua. Una orquestra, un públic ben vestit i atent que se l’escolta en silenci i amb educació. Un director impecable. La música … Continua llegint →

Ja miro enrere, cada any en aquesta hora, un sospir i adéu. [@more@] Tweet

Un lloro anomenat "Lorry", d’origen australià i molt llest, va desaparèixer fa tres mesos d’una reserva natural, i ara se l’ha trobat en una casa de Tel Aviv, en mans d’un home que assegura que és seu i que no … Continua llegint →

M’acaben de fer saber que hi ha algú que està agafant mania al blau. Molt bé. Doncs no parlaré més del blau… en uns dies. Parlaré del verd. Del verd brillant de la bufanda de la meva companya de feina … Continua llegint →