Arxiu de l'autor: isnel

Ahir a la tarda vaig reprendre el vell costum d’escriure en un bar. Era un lloc tranquil, ample, amb les cadires de color verd-blau i unes immenses parets de vidre obertes a l’aigua i a la vegetació del parc més … Continua llegint →

Demà farà un any d’alguna cosa que les estadístiques resumeixen així: 223 articles, 7.483 comentaris, 7 retroenllaços i 61.152 lectures. Però els números són massa freds per fer-los objecte d’una celebració. I jo vull celebrar altres coses: com la calidesa … Continua llegint →

Doneu-me un matí de dissabte de Fires a la meva ciutat, la dels dos mil anys, els quatre rius i les voltes de pedra. Doneu-me l’escalfor d’un sol que no toca, un concert de migdia alegre i lleuger a la … Continua llegint →

Benvolgudes (H)Elena i Cristina, Jo, de vosaltres, estaria que m’enfilaria per les parets. Quina terrible injustícia que es farà amb vosaltres quan es reformi (que es reformarà) la Constitució perquè la vostra nebodeta pugui ser reina. És que no penseu … Continua llegint →

Cada any, quan acaben les Fires de Girona, escampen camions i camions de sorra a la Devesa, l’històric plataner que ara mateix està replè de "cavallitus", parades de tota mena, "xiringuitos" amb menjar polsós, tòmboles, atraccions suïcides, sorolls infernals, llums … Continua llegint →

A partir de demà, i durant uns dies, aquestes Gotes i qui les deixa anar estaran fora de servei. No crec que n’hi hagi però, per si de cas, disculpeu les molèsties. Ah! I, mentrestant, feu bondat. O no 😉 … Continua llegint →

A la campanya pensada per promoure el repartiment de les feines de la casa, trobo que hi falta un element. Si la nena no ha pogut anar a la piscina perquè el pare no ha pensat a posar-li l’equip a … Continua llegint →

No és pas de les meves escriptores preferides i, un dia que vam coincidir en un acte literari i vam estar juntes una estona, la vaig trobar freda i distant, més pendent dels flashos de les càmeres, dels micros dels … Continua llegint →

Ostres, com enyoro les estratègies lingüístiques d’en Llach en el temps de la repressió més severa, quan perquè el deixessin cantar el que volia (i el que volíem) ho disfressava de sinònims que aquí enteníem tots i allà també, però … Continua llegint →

A l’aigua no l’atura res. Busca desesperadament els seus antics camins i no es para a pensar què troba per davant. Tampoc sé per què ho hauria de fer. Al cap i a la fi, tot el que hi troba … Continua llegint →