Arxiu de l'autor: isnel

Avui se m’ha suïcidat un pardal a la llar de foc. Havia entrat a casa empresonat a la boca de la Praga, la gata amb més instint salvatge de tots els gats que tinc. Quan la gata ha obert la … Continua llegint →

Et buscaré un oasi ben tranquil i fugirem d’aquelles tardes plenes de veus cansades i riures tan hostils, i dormirem, plegats, damunt l’arena. ——— I bastirem, en somnis, un futur amb cara i ulls, i triarem camins que farem nostres, … Continua llegint →

Temps d’introspecció, de mandra, de silencis; de dies sense escaires, de nits diluïdes en gelades sense estridències. Temps d’espera, de calideses esquerpes a la vora d’un foc que no s’acaba d’encendre. Contenció gairebé agressiva davant les consignes consumistes dels dies … Continua llegint →

Rebut avui a casa per correu postal, a nom meu i amb l’adreça correcta. "Querida (i el meu nom) El pasado mes le invitamos a la presentación de nuestras últimas novedades en salud y descanso. Desconocemos la causa pero no … Continua llegint →

Gràcies. Per no permetre que cap dels meus amics homosexuals es faci capellà. No sabeu quin pes m’heu tret de sobre! Què faria ara, jo, si decidissin entrar tots al Seminari, pobra de mi? Amb qui me n’aniria de viatge, … Continua llegint →

M’agradaria saber de quina pasta esteu fets els miserables que arrabasseu vides a cops de matxet i arruïneu els somnis i les il·lusions de tots aquells que els compartien amb aquesta família que heu deixat estesa a terra en una … Continua llegint →

Avui, fins i tot les prohibicions com aquesta, impensable a casa nostra, em semblen dolces. Torno com nova després de dos dies en un país on han de prohibir encendre traques [m’imagino que només segons quan i segons com] perquè … Continua llegint →

Aquesta matinada, ella buscava el blau en la foscor fragmentada per la persiana mig abaixada, però tot era gris i només podia endevinar-ne petites pinzellades amb gust d’enyorament. Aleshores, ha notat els llençols freds, i una buidor extrema al capdavall … Continua llegint →

Oda a Girona. Miquel de Palol, 1941 Un núvol de disbauxa i de tempesta/ ha agrisat tos capvespres autummals;/ lleig crostisser les teves valls infesta;/ un cop de roc cega tes catedrals:/ altres veus, altres cobles forasteres,/ ofeguen tes cançons … Continua llegint →

Entre el que tinc a la nevera, el que hi ha al rebost i les reserves del congelador, podríem menjar una dotzena de persones durant deu dies ben bé. O més. Podríem fer "menús de resistència", que dèiem al pis … Continua llegint →