Arxiu de l'autor: isnel

Vaig trobar l’Estranya daltabaix del marge del final del jardí. Era un matí de la setmana passada i el seu cos emergia entre la boira, inert. Em va sorprendre veure-la morta, tan sola. La nit abans encara havia jugat a … Continua llegint →

No sé com et dius. Et diré Danilo. El teu país, Danilo, és bellíssim. En diuen el país de l’eterna primavera perquè la temperatura està tot l’any al voltant dels vint graus. No sé si ho saps, però jo he … Continua llegint →

La primera sortida en molts de dies ha estat per anar a donar un volt al bosquet del costat de casa. I ja veus. Un per tu, un per mi i ens repartim el tercer. Et va bé? Com els … Continua llegint →

Fa un efecte estrany trobar-se de cop i volta amb els fonaments d’una casa on vas situar el protagonista d’una novel·la que va passar l’any 1336. Quan vas escriure el llibre, les excavacions encara no havien començat, però sabies -tothom … Continua llegint →

Ulls plorosos, dècimes de febre, mal als ossos, cap com un timbal, veu rogallosa… Ganes que et cuinin una escudella calentona, unes pomes al forn, un puré de verdures… Llençols nets, habitació ventilada, coixins tous, cobrellit de llunes petites i … Continua llegint →

M’acabo de trobar un blog que no és meu a la meva pàgina d’administració. És un blog d’una altra persona que fa un cert temps que corre per lamevaweb. És d’algú que, de tant en tant, em deixa comentaris als … Continua llegint →

Mira que m’ho han explicat bé, per què s’apaga lamevaweb de tant en tant, sobretot els caps de setmana… Mira que n’hi ha, de coses per fer, un cap de setmana, si lamevaweb s’apaga… Mira si n’hi ha, de gent … Continua llegint →

Si s’acostés un Rita o un Katrina i les autoritats m’aconsellessin abandonar casa meva, no sé pas què faria. La raó em diu que hauria de tancar portes i finestres, deixar un disbarat de menjar i aigua per als gats, … Continua llegint →

Escenografia: casa de disseny futurista; mare de somriure pàmfil; nen amb cara de tirà. Acció: la mare de somriure pàmfil ofereix una poma al nen-tirà. El nen-tirà se les empesca per crear una bombolla al voltant seu on no hi … Continua llegint →

Sempre he sentit a dir que a les terres tarragonines hi ha una cultura ancestral de l’aigua que els porta a estimar-la, a mimar-la i a estalviar-la com a cap altre lloc del país. A Girona, en canvi, l’hem fet … Continua llegint →