Arxiu de l'autor: isnel

O gairebé. Perquè havia de ser a les vuit del matí a treballar i m’hi he presentat a les onze. També havia de treballar a la tarda i m’he escaquejat de valent. Vaig tot el dia amunt i avall com una somnàmbula, … Continua llegint →

Ja veus! Mès de mitjanit i jo tan panxa. Avui he creuat l’Atlàntic per tornar a casa. Però per mi, ara, són les set del vespre. I demà haig d’anar a treballar desprès de quinze dies de desconnexió total. No … Continua llegint →

Ara mateix, a Mart, són gairebé les quatre de la tarda. El sol de Mart crema, i fa mal als ulls, de tan brillant, de tan encés. Els carrers de Mart, avui que és mercat, són un esclat de color, … Continua llegint →

Encara sóc aquí, avui amb els ulls inundats del verd de la selva. Realment, veure sortir el sol des de dalt de tot d’un temple maia, amb l’horitzó ocupat de selva, miris per on te’l miris, i les punxes dels … Continua llegint →

Li vaig preguntar quants anys tenia i em va dir que set. Peró semblava que en tenia cinc, de tan magre i baixet com era. Anava amb una caixa de fusta i em demanava que li deixés netejar-me les sabates. Tenia … Continua llegint →

No puc escriure, ho sento. Ni aquí, ni al bloc que vaig dur de casa, ni tampoc no escric gaire als correus dels amics. Bloqueig? Massa sentiment? Mandra? No ho sé. No sé res. Només que l’aire d’Antigua no sé … Continua llegint →

La primera nit ja m’ho va semblar, que el terra tremolava i que ell lit es desplacava. Peró no vaig dir res a ningú, perqué tenia por de semblar una exagerada o una paranoica. Peró avui es veu que sí, … Continua llegint →

"Salva-vidas" és la marca de les garrafes d’aigua de vint litres que unes camionetes traslladen per damunt dels carrers empedrats d’Antigua a la velocitat dels bombers que van a apagar foc. No n’he vist de cap altra marca: només "Salva-vidas". … Continua llegint →

El rostit ha quedat prou bé. Una mica torradet, només una mica, amb la carn que gairebé es desfeia, amb aquell regust dels rostits d’abans que havien passat hores i hores, a foc lent, als fogons. Però avui, almenys a … Continua llegint →

No puc afegir aquest comentari a un comentari del Salt. Potser és massa llarg. Miro si aquí se m’hi posa. Un cop de sort, sí. Una conjugació dels astres… bé, potser també. Però, per damunt de tot, Asterope, hi ha (encara … Continua llegint →